Pel que fa al tractament dels personatges hauríem d´establir una distinció entre els personatges principals o centrals i els secundaris.
Personatges centrals:
Maria Rosa: És l´únic dels personatges de l´obra que sap de lletra, que no és una analfabeta. Aquest fet la singularitza i fa més versemblant el conflicte que sent. El seu personatge és d´una gran complexitat psicològica i es construeix a través de la suma de tres elements essencials:
a) la fidelitat cap al seu marit (es troba en qualsevol racó de l´obra: "quan me l´estimava, me l´estimo")
b) la nova passió amorosa que se li desperta per en Marçal. Aquest element entra en conflicte amb el primer i és la base principal del drama que viu el personatge. Quan Maria Rosa comença a descobrir que pot estar enamorada d´un altre home, no ho vol admetre, se sent culpable ("sóc una mala dona") i es martiritza. No pot suportar el sentiment de culpa que li genera el fet de trair la memòria de l´Andreu. Aquesta atracció és clarament sexual i contrasta amb l´amor maternal que manifesta en parlar de l´Andreu.c) les ganes i la set de venjança donen un caràcter tràgic al personatge, és una idea que apareix ja al primer acte i que actua com a element premonitori. ("Oh, si jo trobes l´assassí")
Marçal: és l´antagonista de l´Andreu. És un home víctima de la seva passió. Supedita tota la seva vida i totes les seves actuacions al seu únic objectiu: aconseguir que la Maria Rosa sigui seva. La seva passió és eminentment eròtica i es posa de manifest en vàries ocasions, recordeu quan s´imagina que és dins de la camisa que la Maria Rosa renta. Com en moltes altres ocasions en l´obra de Guimerà, la passió i l´amor és manifesten de manera masoquista (cobrint-ho de bromera, pegant-hi fort a sobre, escorrent-ho...).Marçal també és caracteritzat per altres elements, tots ells negatius: es creu millor que els altres, és una mena de fatxenda, creu que pot aconseguir tot allò que vol, la seva passió l´ha portat a la beguda i aquesta afició serà la seva perdició. Recordeu que deixa de beure quan té via lliure per seduir la Maria Rosa i que el fet que begui serà el motor desencadenant de l´acció final.
Andreu: no surt a cap escena, però és una presència d´entitat suficient perquè plani damunt dels altres dos protagonistes. Actua a través dels objectes: la carta de la presó, la brusa que la Maria Rosa troba en un racó de l´armari, el vi que té barrejat la seva sang, etc., i també mitjançant els altres personatges, sobretot a través d´en Gepa i en Badori que propicien l´aparició de la veritat.
Personatges secundaris:
Guimerà enriqueix i matisa els personatges secundaris donant-los certes qualitats que ens els fan més atractius. A vegades amb un sol gest, amb una sola frase, intuim d´aquests personatges tota una història. Aquest enriquiment sovint ens arriba a través de la via del sentimentalisme: recordem per exemple quan en Gepa explica per quin motiu l´anomenen així.
La parella Quirze i Tomasa:el primer que caldria preguntar-nos és si realment aquest parell s´haurien de considerar personatges secundaris o no. Bona part de l´acció de l´obra passa a casa d´ells o al voltant d´ells. D´altra banda, i aquest fet sí que és realment important, representen l´altra cara de la moneda de l´amor que representen Maria Rosa i Marçal. I és aquest contrast entre un amor passional i un amor més domèstic i popular un element essencial del tramat temàtic de l´obra. Per tant hauríem de concloure que tot i no ser protagonistes, no els podem considerar personatges secundaris.
És una parella que transmet frescor i veracitat, els diàlegs que protagonitzen són dinàmics i donen un contrapunt humorístic a l´obra. Són la típica parella que no paren de barallar-se i esbatussar-se però que en el fons s´estimen. Com ja hem avançat, són la rèplica de l´altra parella (Maria Rosa/Marçal), enfront d´una parella tràgica i extraordinària, una parella normal i possible, sense grans enamoraments. Tomasa és una dona forta, que va per feina, que sap el que vol, que no s´entreté amb sentimentalismes, però això no vol dir que no tingui sentiments. Una cosa és no fer ostentació dels sentiments i una altra de ben diferent és no tenir-ne. Sovint critica Maria Rosa perquè no treballa prou, però quan la veu patir l´ajuda. També fa broma sovint del seu amor cap al Quirze i del seu matrimoni, però quan es posa seriosa ho té força clar: un home i prou. La insinuació a partir d´un petit flash (bressol) del fet que no poden tenir fills i la frustació que això els provoca ens humanitza aquests personatges. L´amor de Quirze cap a la seva germana i el record que li porta de la mare serien altres exemples d´aquests trets que ens fan més atractius els personatges secundaris.
Gepa:és el personatge de més edat, per això mateix sembla que Guimerà l´hagi volgut fer el més savi, el més lúcid. Com diu Marçal és "el jutge vigilant", sospita des de bon començament de com han anat les coses i amb les seves intervencions plenes d´ironies i d´indirectes punyents predisposa al propi Marçal i també al públic a actuar i a sentir d´una determinada manera. Gepa se´ns humanitza a través del seu drama familiar-la mort del seu fill- i de l´actitud paternalista que adopta amb en Badori. Al final de l´obra també té un paper actiu ja que és fonamental la seva aportació a l´hora d´emborratxar en Marçal.
Badori:com Gepa, s´oposarà a les intencions de Marçal, aquest,però per un altre motiu: l´amor cap a la Maria Rosa. Badori ve a ocupar, en part, el lloc de l´Andreu pel fet d´haver-lo conegut al mas on treballaven, pel fet de ser una bona persona, etc. En la seva venjança personal contra Marçal es comportarà com si fos l´instrument de l´Andreu, recordeu que és en Badori que regala als nuvis el vi - fruit de la verema en què Maria Rosa i Andreu es conegueren- que serà la perdició del Marçal.
Calau:és el personatge menys definit de l´obra, el més esquemàtic. També suposa un contrapunt humorístic. (tema del matrimoni)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada