Model de comentari Maria Rosa

Possible contextualització:

Aquesta escena pertany al primer acte de Maria Rosa, un dels drames de més èxit d´Àngel Guimerà. L´autor, que quan s´inicià en el gènere teatral, ja era un reconegut poeta, rebé de María Guerrero l´encàrrec de fer l´obra l´estiu de 1892. Maria Rosa va contribuir, sens dubte, al lluiment personal de l´actriu i, d´altra banda obrí les portes a Guimerà al ressó i divulgació internacionals. El drama s´inscriu plenament dins de l´òrbita del romanticisme: els protagonistes viuen situacions extremes i el seu final és absolutament tràgic; no obstant, també participa d´un altre moviment - el realisme - en quant ve a retratar una problemàtica social amb fidelitat i versemblança: la d´uns treballadors de carretera que no cobren el seu sou.

Estructura:

Maria Rosa presenta una estructura molt convencional: tres actes que desenvolupen respectivament el plantejament, el nus i el desenllaç. En aquest cas ens situem al primer acte, concretament en el punt més àlgid de tensió dramàtica: Maria Rosa coneix a través d´una carta la mort de l´Andreu. L´escena s´inicia amb un cert desconcert, no saben ben bé a qui va adreçada la carta, fins i tot es produeix algun moment còmic quan semblen incapaços d´obrir-la sense estripar-la... Aquest és un fet- l´alternança entre moments còmics i moments tràgics- que es reitera al llarg de l´obra i aquest fragment n´és un bon exemple. Finalment, Maria Rosa té la carta a les seves mans i la llegeix ...

Tema:

La temàtica de l´obra és amorosa. Maria Rosa planteja un amor passional, d´atracció fonamentalment sexual que conduirà els seus protagonistes a un final obligatòriament tràgic. En aquesta escena l´entramat temàtic arriba al seu punt més culminant:la passió està a punt de desfermar-se i ... Ara bé, en aquest fragment el tema que centra l´acció n´es un altre, es tracta d´un tema secundari a l´obra i que és .....

Elements simbòlics:

Guimerà forneix l´obra d´un bon nombre d´elements simbòlics, molts d´ells de referència animalística, d´altres provinents de la tradició religiosa com és el cas de la sang i el vi, però en aquest cas l´autor se serveix d´un objecte que ha estat símbol de llibertat al llarg de la tradició literària universal: la clau. La clau representa per a Maria Rosa el pas cap a una nova vida, significa deixar enrera una situació que la martiritza i turmenta...

Personatges:

Els protagonistes de l´escena són en Quirze i la Tomasa, l´altra cara de la moneda de l´amor que representen Maria Rosa i Marçal. Es tracta d´una parella que s´estimen sense fer ostentació del sentimentalisme, sense fer

Espai:

Guimerà tria els espais de l´obra en funció de dos objectius bàsics: donar versemblança al context socioeconòmic de l´obra i, en segon lloc dotar d´un fort simbolisme a l´espai on es desenvolupa el tercer acte. En aquest fragment, l´acció se situa a casa de la Tomasa i en Quirze. L´adjectiu que més s´ofereix per descriure aquest espai és "pobre". És força evident que si Guimerà volia fer un retrat realista del drama social d´uns treballadors que patien seriosos problemes econòmics, el seu espai vital havia de ser necessàriament pobre, miserable i gris.

Temps:

Guimerà no presenta un únic tractament del temps en l´obra. Aquesta escena té especial significació en aquest sentit perquè ofereix exemples dels diferents mecanismes que utilitza l´autor per fer avançar l´acció. En primer lloc, podem veure com en Gepa sembla anticipar-se al desenllaç de l´obra amb un parlament clarament premonitori. D´altra banda, també hi trobem un clar exemple del que seria una regressió en el temps. Atès que l´acció representada i l´acció global de la història no coincideixen, Guimerà explica aquests buits no representats a través de parlaments de personatges que recorden com van anar les coses. Finalment, podem observar que l´acció avança seguint un ordre lineal i lògic...

Llenguatge:

El llenguatge de l´obra reflecteix força bé el parlar d´una classe popular i treballadora de la qual formen part els personatges del drama: expressions col.loquials, exclamacions, etc. També podem observar que es tracta d´una llengua no depurada del tot de castellanismes i formes avui dia no normatives. D´altra banda, el parlament del Marçal presenta certa poeticitat com podem comprovar amb imatges tan expressives com ara ...

Conclusió:

...

NOTA: Recordeu que heu d´exemplificar-sempre que sigui possible- a través del text les característiques que heu anat comentat.

Àngel Guimerà

http://

Maria Rosa i el teatre de la seva època

Maria Rosa manté nombrosos punt de contacte amb altres obres teatrals de l´època d´autors com Benito Pérez Galdós, el mateix Echegaray, Leopoldo Alas "Clarín" o Joaquín Dicenta. En aquells anys proliferen un munt d´obres teatrals que tenen per títol antropònims, majoritàriament femenins: La Dolores, María del Carmen, Teresa i Juan José, són una mostra d´aquests drames centrats en el tractament de la individualitat enfrontada al medi.

Entre Teresa de Clarín i Juan José de Dicenta i Maria Rosa hi ha nombroses coincidències: l´analfabetisme, l´orfenesa, la recreació d´ambients miserables, la construcció d´un triangle amorós com a recurs per a la creació de la tensió dramàtica en són alguns exemples. A més, a Juan José les coincidències amb l´obra de Guimerà encara són més notables: l´origen incert d´alguns personatges, la mitificació de l´amor maternal, l´enfrontament de l´obrer amb el capatàs, l´assassinat, l´utilització d´una carta com a recurs, la presó, etc.

En l´àmbit internacional també podem parlar d´alguna connexió de Maria Rosa amb altres obres. Concretament ens referim a la relació que es pot establir entre Maria Rosa i Casa de nines, d´Henrik Ibsen.
Les dues heroïnes - Maria Rosa i Nora- presenten força similituds, malgrat que els plantejaments de l´autor norueg siguin bastant més moderns. La sortida guimeraniana és absolutament més romàntica: el sacrifici individual.

Comentari de textos poètics

esq.comentaripoesia

Maria Rosa. El llenguatge

Al llarg de l´obra de Guimerà semblen coexistir diferents registres de llengua. Del llenguatge ampul.lós i retòric d´algunes de les seves tragèdies passa a una expressió directa i popular en drames com Maria Rosa.
A Maria Rosa hi ha una síntesi brillant entre el registre col.loquial del poble i una explotació poètica del llenguatge, plena de símbols i sentits metafòrics. Com ja hem exposat a propòsit d´algun altre aspecte convé recordar que existeix una correspondència entre la poesia i el teatre de Guimerà. Per tant, no ens ha de sorprendre la força d´un llenguatge ple d´imatges expressives d´alt nivell poètic.
Guimerà encertà a fixar un model de llengua que resulta versemblant per l´ús de modismes extrets de la parla popular, però que evita localismes que podrien situar de manera massa directa els personatges a alguna zona concreta del país. Així, tot i que sabem l´origen d´alguns personatges (Tomasa/Quirze- Reus/Tarragona; Badori: Segarra) el seu registre lingüístic no els distingeix dels altres.
Els diàlegs són d´una gran agilitat ja que l´autor aconsegueix una recreació força autèntica del discurs oral gràcies a l´ús d´onomatopeies, refranys, reiteracions, exclamacions.
En els parlaments més extensos podem observar la capacitat descriptiva del llenguatge de Guimerà. Per exemple, quan Maria Rosa narra com va conèixer l´Andreu a la verema, l´exposició minuciosa dels fets es construeix amb un lèxic ric i concís.
Caldria també observar que a l´obra apareixen alguns castellanismes usuals a l´època i altres formes gramaticals considerades avui incorrectes, aquest fet es deu al període de desgavell lingüístic que es vivia quan Guimerà va escriure l´obra.

Maria Rosa. Personatges

Un dels aspectes més ben valorats per la crítica fou la presentació de les formes de vida i de comportament de les classes treballadores.

Pel que fa al tractament dels personatges hauríem d´establir una distinció entre els personatges principals o centrals i els secundaris.


Personatges centrals:


Maria Rosa: És l´únic dels personatges de l´obra que sap de lletra, que no és una analfabeta. Aquest fet la singularitza i fa més versemblant el conflicte que sent. El seu personatge és d´una gran complexitat psicològica i es construeix a través de la suma de tres elements essencials:

a) la fidelitat cap al seu marit (es troba en qualsevol racó de l´obra: "quan me l´estimava, me l´estimo")

b) la nova passió amorosa que se li desperta per en Marçal. Aquest element entra en conflicte amb el primer i és la base principal del drama que viu el personatge. Quan Maria Rosa comença a descobrir que pot estar enamorada d´un altre home, no ho vol admetre, se sent culpable ("sóc una mala dona") i es martiritza. No pot suportar el sentiment de culpa que li genera el fet de trair la memòria de l´Andreu. Aquesta atracció és clarament sexual i contrasta amb l´amor maternal que manifesta en parlar de l´Andreu.

c) les ganes i la set de venjança donen un caràcter tràgic al personatge, és una idea que apareix ja al primer acte i que actua com a element premonitori. ("Oh, si jo trobes l´assassí")


Marçal: és l´antagonista de l´Andreu. És un home víctima de la seva passió. Supedita tota la seva vida i totes les seves actuacions al seu únic objectiu: aconseguir que la Maria Rosa sigui seva. La seva passió és eminentment eròtica i es posa de manifest en vàries ocasions, recordeu quan s´imagina que és dins de la camisa que la Maria Rosa renta. Com en moltes altres ocasions en l´obra de Guimerà, la passió i l´amor és manifesten de manera masoquista (cobrint-ho de bromera, pegant-hi fort a sobre, escorrent-ho...).Marçal també és caracteritzat per altres elements, tots ells negatius: es creu millor que els altres, és una mena de fatxenda, creu que pot aconseguir tot allò que vol, la seva passió l´ha portat a la beguda i aquesta afició serà la seva perdició. Recordeu que deixa de beure quan té via lliure per seduir la Maria Rosa i que el fet que begui serà el motor desencadenant de l´acció final.


Andreu: no surt a cap escena, però és una presència d´entitat suficient perquè plani damunt dels altres dos protagonistes. Actua a través dels objectes: la carta de la presó, la brusa que la Maria Rosa troba en un racó de l´armari, el vi que té barrejat la seva sang, etc., i també mitjançant els altres personatges, sobretot a través d´en Gepa i en Badori que propicien l´aparició de la veritat.

Personatges secundaris:

Guimerà enriqueix i matisa els personatges secundaris donant-los certes qualitats que ens els fan més atractius. A vegades amb un sol gest, amb una sola frase, intuim d´aquests personatges tota una història. Aquest enriquiment sovint ens arriba a través de la via del sentimentalisme: recordem per exemple quan en Gepa explica per quin motiu l´anomenen així.

La parella Quirze i Tomasa:el primer que caldria preguntar-nos és si realment aquest parell s´haurien de considerar personatges secundaris o no. Bona part de l´acció de l´obra passa a casa d´ells o al voltant d´ells. D´altra banda, i aquest fet sí que és realment important, representen l´altra cara de la moneda de l´amor que representen Maria Rosa i Marçal. I és aquest contrast entre un amor passional i un amor més domèstic i popular un element essencial del tramat temàtic de l´obra. Per tant hauríem de concloure que tot i no ser protagonistes, no els podem considerar personatges secundaris.

És una parella que transmet frescor i veracitat, els diàlegs que protagonitzen són dinàmics i donen un contrapunt humorístic a l´obra. Són la típica parella que no paren de barallar-se i esbatussar-se però que en el fons s´estimen. Com ja hem avançat, són la rèplica de l´altra parella (Maria Rosa/Marçal), enfront d´una parella tràgica i extraordinària, una parella normal i possible, sense grans enamoraments. Tomasa és una dona forta, que va per feina, que sap el que vol, que no s´entreté amb sentimentalismes, però això no vol dir que no tingui sentiments. Una cosa és no fer ostentació dels sentiments i una altra de ben diferent és no tenir-ne. Sovint critica Maria Rosa perquè no treballa prou, però quan la veu patir l´ajuda. També fa broma sovint del seu amor cap al Quirze i del seu matrimoni, però quan es posa seriosa ho té força clar: un home i prou. La insinuació a partir d´un petit flash (bressol) del fet que no poden tenir fills i la frustació que això els provoca ens humanitza aquests personatges. L´amor de Quirze cap a la seva germana i el record que li porta de la mare serien altres exemples d´aquests trets que ens fan més atractius els personatges secundaris.

Gepa:és el personatge de més edat, per això mateix sembla que Guimerà l´hagi volgut fer el més savi, el més lúcid. Com diu Marçal és "el jutge vigilant", sospita des de bon començament de com han anat les coses i amb les seves intervencions plenes d´ironies i d´indirectes punyents predisposa al propi Marçal i també al públic a actuar i a sentir d´una determinada manera. Gepa se´ns humanitza a través del seu drama familiar-la mort del seu fill- i de l´actitud paternalista que adopta amb en Badori. Al final de l´obra també té un paper actiu ja que és fonamental la seva aportació a l´hora d´emborratxar en Marçal.

Badori:com Gepa, s´oposarà a les intencions de Marçal, aquest,però per un altre motiu: l´amor cap a la Maria Rosa. Badori ve a ocupar, en part, el lloc de l´Andreu pel fet d´haver-lo conegut al mas on treballaven, pel fet de ser una bona persona, etc. En la seva venjança personal contra Marçal es comportarà com si fos l´instrument de l´Andreu, recordeu que és en Badori que regala als nuvis el vi - fruit de la verema en què Maria Rosa i Andreu es conegueren- que serà la perdició del Marçal.

Calau:és el personatge menys definit de l´obra, el més esquemàtic. També suposa un contrapunt humorístic. (tema del matrimoni)

vídeo "Vinyes verdes vora el mar"

Maria Rosa (1)

La Maria Rosa és una noia del proletariat que viu amb una gran amargor perquè han detingut el seu marit, l'Andreu, per l'assassinat del capatàs. Aprofitant l'absència de l'Andreu, en Marçal malda per guanyar-se la Maria Rosa. Es tracta de la història d'un triangle amorós, de rivalitats amoroses a l'entorn de la dona, que desemboca en tragèdia. La trama, ja ho veureu, ens reserva no poques sorpreses.

En Marçal expressa aquest desig eròtic tan present en l'obra:

“Marçal: [...] Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me punxava tot jo; però hi era a propet! I ella al torrent, arremengada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregat ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure posant-hi el sabó, cobrint-ho amanyagant-ho, sense adonar-se'n, com si fes postures. I jo, què bèstia, eh? Hi gosava com si fos dintre.”

Però la història no només se centra en el tema amorós, també hi ha un fort component sociològic. Com a obra realista amb elements naturalistes, trobem els conflictes socials de l'època, com la lluita de classes entre treballadors i patró o les precàries condicions laborals. L'analfabetisme és un altre gran problema de l'època, que afecta la població obrera.

L'obra és interessant també com a document dels costums socials d'una època: les formes de lleure, la verema, el festeig, etc.

Un altre tema sobre el qual ens haurem de fixar és el de la situació de desigualtat de la dona envers l'home. Per exemple, una dona està obligada a casar-se per no ser considerada com un ésser incomplet. Amb tot, la Maria Rosa és una dona forta i amb un caràcter prou independent.

LECTURES

Lectures obligatòries promoció 2009 - 2011

1. Àngel Guimerà. Maria Rosa. Edicions 62.
2. Joan Maragall. Visions & Cants. Edicions 62.
3. Màrius Torres. Antologia poètica.
4. Joan Oliver. Allò que tal vegada esdevingué.
5. Montserrat Roig. Ramona, adéu.
6. Maria Àngels Anglada. Quadern d’Aram.